Lidia Falcon: "Los nacionalismos siempre son de derechas."

2 respuestas
Lidia Falcon: "Los nacionalismos siempre son de derechas."
Lidia Falcon: "Los nacionalismos siempre son de derechas."
#2

Re: Lidia Falcon: "Los nacionalismos siempre son de derechas."

Es que lo es por definición.El nacionalismos es excluyente, lo suyo para ellos y la que necesita colaboración ajena es la izquierda; no es comprensible que alguien crea lo contrario.

No hace falta escribir un texto ni un artículo, para hacerlo ver; en pocas palabras se puede explicar.

#3

El nacionalisme uninacional de l’Estat Monàrquic com la major causa del creixement de l’independentisme

El nacionalisme uninacional de l’Estat Monàrquic com la major causa del creixement de l’independentisme

Aquest aparell estatal, centrat en la Monarquia Borbònica, té un enorme poder no només a Espanya sinó a nivell europeu. Era per tant molt predictible que tal Estat Central, dirigit per una formació política (el PP), hereva de les dretes que controlaven l’estat dictatorial, actués com ha actuat. La transició inmodèlica va conduir a un Estat que no era una ruptura, sinó una adaptació, conservant l’enorme poder de les dretes en els aparells de l’Estat. Per aquest motiu el PP té la major influència sobre els aparells de l’Estat. I la llei electoral està dissenyada per perpetuar tal poder. Així, la cambra legislativa (el Senat) que ha aprovat l’ocupació (i no hi ha altra manera de definir-la) de Catalunya, té un sistema electoral que fa que el PP que aconseguís en les darreres eleccions un 29.96% de vots de l’electorat, van aconseguir majoria absoluta en tal cambra -aconseguint el 62,5% dels escons: més del doble que el seu resultat electoral! -. Aquest és resultat de l’enorme poder de les dretes sobre l’Estat. La constant referència a la necessitat de respectar la Llei que utilitzen les dretes i les esquerres governants és, en realitat, sempre la defensa d’un profundament injust status quo. És l’enorme desequilibri de les forces polítiques dins de l’Estat Espanyol (facilitat per la cooptació de l’equip dirigent del PSOE a tal Estat) la causa de que veurem Catalunya governada directament per un partit, el PP, que és marginal en l’espectre polític català.

Que passarà ara: el sorgiment d’un moviment democràtic a Catalunya

La brutal repressió per part de l’Estat tindrà una resposta popular de considerables dimensions. La majoria de la població es mobilitzarà en contra de l’aplicació de l’article 155, que, segons l’enquesta esmentada, compta amb l’oposició d’un 66% de la població catalana. Però perquè tals mobilitzacions puguin ser reeixides, han de variar en la seva orientació i en el seu lideratge, substituint la demanda de secessió per una altra, exigint democràcia i fi de la repressió. Aquest canvi, que s’està ja donant, està sent resistit pels independentistes, ja que no volen diluir el seu protagonisme. Però aquest canvi és necessari. Tal canvi, a més d’expandir la població mobilitzable, tindria un altre component essencial: la seva articulació amb moviments pro-democràcia ja existents a Espanya, articulació que no era possible quan l’objectiu de tal moviment ciutadà a Catalunya era la independència liderat per independentistes.

Aquest moviment pro-democràcia existeix ja a Catalunya i està liderat ara per un ampli ventall de partits i moviments (com ara sindicats, patronal, moviments veïnals, associacions professionals, entre molts altres). Tant independentistes com no independentistes estan mobilitzant a la població a favor de les llibertats i els drets que seran afectats negativament per l’ocupació de Catalunya. Aquesta estratègia ja ha mostrat el seu gran valor i eficàcia en l’organització de l’aturada general del 3 d’octubre. Aquell dia tota Catalunya va parar com a acte de protesta davant la brutalitat de la policia estatal. Tal atur no s’hagués aconseguit sense el suport de la gran majoria del poble català, que no és independentista. Aquesta aturada va ser organitzada per la Taula per la Democràcia, que no va ser liderada pel moviment independentista sinó pel moviment pro-democràcia que és molt més gran. A això es van sumar sectors de la població -sobretot barris populars- que no s’havia mobilitzat l’1-O en el referèndum independentista. El moviment independentista només no podria haver aconseguit una aturada general. El moviment pro-democràcia si ho va aconseguir. És aquest moviment que juntament amb altres moviments semblants a la resta d’Espanya poden aconseguir una major transformació a Catalunya i a Espanya.

http://blogs.publico.es/pensament-critic/2017/10/28/el-mal-calcul-dels-independentistes-els-errors-de-la-seva-estrategia/

Un saludo